Dono novament les gràcies a Conxita Bonjochper cedir aquestes imatges de les que, editades al blog, tothom en podem gaudir.

Hi ha activitats que avui s’han perdut del tot i que, en una determinada època, animaven a moltes colles a participar-hi. Una d’elles era la caminada a peu fins Montserrat. Hi anaven les noies per una banda i els nois per un altra. El primer dia era de curta volada, ja que es dormia a la Panadella. El segon dia es parava i s’hi passava la nit a i el tercer dia, s’arribava a Montserrat. Allí tothom s’instal·lava a uns apartaments petitets que es deien “cel·les”i es descansava per poder anar a la nit a l’església i assistir a la Vetlla. L’endemà, 27 d’abril, festa de la Mare de Déu de Montserrat, ja es tornava cap a Cervera.

Acostumava a ser una activitat molt divertia i moltes repetien any rere any. A Montserrat es trovavem amb una colla de Sant Pere de Ribes i, plegats, la gresca estava en marxa.

De totes maneres res tenia a veure amb el ue avui coneixem com a “marxa”.

D’esquerra a dreta i dempeus: M. Rosa Morros, no identificada, M. Carme Carcasona, Conxita Bonjoch, Paquita Riera i les germanes Josefina i M. Rosa Roselló.

Al davant, Montserrat Jaques, M. Ángels Cepero i Mercè Segués.

Una de les altres activitats en la que hi participaven molta colla de jovent era ballar sardanes dins de les dues colles més destacades de Cervera: Jovencells i Nova Segarra.

Avui i, gràcies a la voluntat, treball i esforç de Joan Castellà, la colla Jovencells encara va funcionant però crec que més aviat per esdeveniments locals que per anar a concursos arreu.

Aquesta colla era “Nova Segarra” i els balladors són :

Dempeus i d’esquerra a dreta: Jaume Miret, Baró, Ferran Bacardí, Josep M. Riera, Pere Guardia i

Les noies: Conxita Bonjoch, Paquita Riera, M. Dolors Tosal, Antonieta Miret i Anna M. Tosal. El nen crec que era un germà de les Tosal, potser el Lluís.

Aquesta de festa sí que fa molts anys que s’ha perdut. Quan Cervera estava ple de cosidors, el 13 de desembre, Festa de Santa Llúcia, es triava una Reina i les seves Dames d’Honor per tal de fer una bona celebració. Després hi acostumava a haver ball a la sala de dalt del Casal de Cervera.

D’esquerra a dreta: Roser Yago, Concepció Marrades, Antònia Vives, Conxita Bonjoch i Dèlia

Les dues primeres han viscut tota la vida a Cervera. L’Antònia i la Conxita es van quedar per sempre a viure a Barcelona casant-se amb joves que van conéixer allà i Dèlia va anar a viure a Guissona i es va casar amb Jordi Badia, que havia format part en un moment determinat del grup musical cerverí “Cèrvix”

El tema de les amigues sí que és d’ara i de sempre. Aquí en tenim un grupet que collaven: Conxita Bonjoch, M. Dolors Tosal i Pilar Rovira. Amb la guitarra a la má, la seva germana Marta Rovira i, al seu costat, M. Rosa Roselló.

El tema de les bodes, avui, també segueix present tot i que per l’església se’n celebren poques. Montserrat Jaques, una núvia amb un expressió molt natural i divertida, rep el ram de flors del seu padrí de noces, Josep M. Bonjoch. Es casava amb el germà gran de Josep M., Ramon, per aquest motiu ell n’era el padrí.

Alt i espigat, com el seu pare, Ramon Bonjoch va formar part del grup cerverí “Cèrvix”.

Fixeu-vos en el vestit de la núvia, molt de l’època, amb aires hippies: unes mànigues amples amb flors aplicades. La melena molt natural, suelta i, al cap, una gran llaçada.

Aquí els podeu veure a tots dos, encara que la fotografia no és del casament. Molt moderns ells, molt de la seva època. Quan un munt de noies encara portaven aquells caps crepats que semblaven pilotes, la Montse, ja lluïa una melena que, encara avui, seria del tot actual.