Les fotografies de grups són molt interessants perquè s’hi troba força gent. les que podreu veure en aquest post són de grupets més aviat petits però ben interessants i variades.
En un altre post, vam veure la professora de la Mútua Escolar, Carme Olalde, coneguda com Sra. Tella, que era el cognom del seu marit, amb uns quants alumnes. En aquesta imatge la tornem a trobar però, en aquest cas acompanyada dels professors que impartien classes en aquell centre desaparegut fa tants anys.

D’esquerra a dreta: Josep Pagés, Ramon Turull, Rosa Altisent, Tella, la seva esposa, Carme Olalde i Ramon Robinat que era conserge.

Aquesta fotografia, dels fons de Maria Dolors Sarries, té un encant especial i, per mi, s’hi afegeix que s’hi troba la Tresina Felip, casada amb Frederic Gómez. Ambdos eren els millors amics dels meus pares.
Està feta a la rebotiga, la part de darrera, de l’espai on venien els productes a “Cal Balagué”. Avui hi l’estanc Gasol.
D’esquerra a dreta: Maria Farré, que era la filla gran de “cal Balagé i, porta el seu fill, Enric Herrera, als braços. En fer-se gran hi va haver un temps que sovintejava Cervera i va venir amb la nostra colla. El recordo perfectament. Al seu costat hi ha la Carmeta Farré, la germana petita de la casa i que fou la mare de Maria Dolors Sàrries. Al seu davant, asseguda, l’esmentada Tresina. L’altra jove és Pepita Palma que estava casada amb el Pepe Farré, també fill de “cal Balagué”. la nena és la Montserrat Gómez, filla de la Tresina Felip i del Frederic Gómez. A la dreta hi ha la iaia de la casa mare dels tres fills, Maria, Carmeta i Pepe.
Tots els d’una certa edat recordaran perfectament tot aquest grup. Dissortadament ja només tenim entre nosaltres la Montse, que fa ben poc fa impartir una conferència a l’Auditori sobre el treball del cinema a Madrid que van fer el seu pare i oncle. Espero que el nen, l’Enric, també estigui bé.
Aquesta imatge té molt encant i dóna informació de la polidesa amb que anaven protegides aquestes joves:porten uns davantals que són d’allò tan bonics…

Aquesta fotografia està feta en un espai avui desaparegut. com podeu veure el grupet està davant d’un safareig d’aquells de pedra que es posaven als exteriors. Era a l’hort de “ca la Basília”, un espai que donava darrera l’Hospital i que comunicava amb l’habitatge. Es va vendre a una parella de joves i l’hort va desaparéixer ja que per guanyar espai es va buidar tota la terra que el mantenia elevat.
La nena més alta és la Tresa Carcasona Boquet, la meva cosina, que disortadament ja fa uns quants anys que ens va deixar quan encara no tocava. Les altres dues, la de l’esquerra Maribel Casulleras Peropadre i la de la dreta, jo mateixa, Carme Bonet Trilla. Les àvies de les tres eren germanes, filles d’aquesta casa pairal. Les nenes més petites són: lurdes Carcasona Boquet, germana de la Tresa i Magda Robinat, filla del conserge de la Mútua escolar que heu vist a la primera fotografia d’aquests post.

Els grups de sardanistes sempre tenen molt encant. Aquesta colla són dels “Jovencells” que, les noies, portaven un cèrvol brodat a les faldilles.
Dempeus, d’esquerra a dreta: Magí Saltó, de Bellpuig, Felip Lluelles, Celestino Sánchez, Antoni Bonet, Josep M. Armengol.
Les noies són: Carme Bonet Trilla, Mercè Segués, Conxita Bonjoch, Josefina Roselló i Mercè Cots i Concepció Florensa. Aquestes dues darreres, de Bellpuig.

Una altra de sardanistes. en aquest cas es tracta dels de la colla “Nova Segarra”.
Els nois són: Jaume Miret, Baró, Ferran Bacardí i Lluís Garcia. aquest jove vivia amb els seus germans al carrer de l’Hospital, la seva mare es deia Juanita i ja fa molts anys que la família va marxar de Cervera.
Les noies, d’esquerra a dreta: Antonieta Miret, davant el seu germà, les germanes Dolors i Anna Maria Tosal i Pilar Rovira.
Cal agrair a algunes persones que, per privat, en veure els posts, em faciliten noms i altres detalls que jo no sabia. És important que tot quedi ben documentat i sense errades perquè, en principi, diuen que aquests treballs queden guardats per sempre…que ja és dir molt…