Seguim recordant festes. En aquest cas la que participaven aquestes joves i estava dedicada a la Vellesa. Ara també se’n fa, però ja no es celebra tal com es feia abans. S’organitza una setmana amb activitats programades per la gent gran i es destaquen els de més edat.

Abans, cada persona a la que se li feia homenatge, anava acompanyada d’una jove.

És el que van fer aquestes quatre noies, que ja no estan entre nosaltres, però la gent de més edat les recorda.

La de dalt a l’esquerra és Rosina Fusté que estava casada amb Josep M. Trilla “Trilleta” i vivien al carrer Major. Van tenir dues filles. La petita, Anna, fa molts anys que va anar a viure a Madrid i, la gran, Roser, viu actualment a la mateixa casa dels seus pares i sempre ha residit a Cervera.

La de la dreta, és la Teresita Suau, que es va casar amb Ramon Martí de “cal Jesús” de la plaça Major i va ser mare dels cinc fills que van tenir.

A baix, a l’esquerra, Montserrat de Nuix que estava casada amb Cura. De la seva família ja no queda ningú a Cervera. Fills i néts viuen fóra.

La del seu costat és la Ramona, filla única de la coneguda botiga “Pilar de les mitges”, que era el nom de la seva mare. Primer tenien l’establiment a tocar l’església de les “monges de la vetlla”, a la meitat del carrer Major i, més endavant, van fer uns habitatges a l’entrada del mateix carrer, tocant a la plaça Santa Anna i, la botiga, la van obrir als baixos. Avui fa tristesa, quan passes per allí i veus aquells grans aparadors amb la persiana abaixada.

Es feien moltes festes en les que les representacions teatrals hi tenien protagonisme així com el ballets tradicionals, molt de moda en una determinada època.

D’esquerra a dreta s’hi veu: una sense identificar, Marta Domènec, M. Teresa Vilalta, dues no identificades, Dolors Gomá, no identificada, Maria Rosell, mare dels germans Carasol, Maria Blanch i Carme Fontova.

Caramelles de Pasqua. Una tradició que encara està ben reexida. Molts anys feia mal temps i s’anava una mica disfressat per no passar fred. Les espardenyes amb mitjons no queden massa bé. Els mocadors lligats al coll eren de color blanc amb topets vermells.

D’esquerra a dreta: Josefina Graells, Roser Yago, M. Rosa Villarroya i Carme Bonet.

Tornem a Corpus que era la festa més important de l’any. A les parets de les cases s’hi veuen les enramades que eren branques d’arbre que s’hi col·locaven per embellir el recorregut de la processó.

Les catifes tenien molta importància i la majoria de carrers s’esmerçaven perquè quedessin d’allò tan bé. S’identifica la senyora de cal Guspí, en primer pla. Al fons, es veu la bàscula que tant bonic hi feia a la placeta i que, més endavant, es va treure esguerrant del tot aquest espai al fer-hi un brollador que mai va agradar a ningú.

Processó de Corpus. Aquesta imatge ens recorda gent de Cervera que ja fa molts anys han traspassat. D’esquerra a dreta: Pepe Vidal de “Cal Clavetaire”, fill del Carrer Combat de davant de “cal Delfin”. En tancar l’establiment familiar es va instal·lar a la Costa dels Campos on hi va muntar un negoci de vidrier.

L’altre és el “Sala de l’aigua”, conegut amb aquest nom perquè tenia cura de l’aigua de Cervera.

El tercer és Carlos Rosich, propietari de l’impremta i llibreria que estava tocant a Tastalletres i que, després, es va traslladar al costat del Banc de Bilbao. El seu fill gran es va fer càrrec d’aquest negoci i ,avui, traspassat, ha tornat al local original.

La nena de la dreta és la Rosa Pomés del barri de Sant Cristòfol i la de l’esquerra Tresa Comorera.

La processó del Cor de Maria era de gran importància. Es feia a l’estiu i, moltes de les participants, portaven l’escapulari penjat del coll. Davant la negror d’aquest estol de dones hi destaca Tresina Fonoll, esposa del doctor Joan Boronat.

A l’esquerra s’hi veu una de les tres germanes Vilalta, dites “Vilaltetes”, de la Merceria Vilalta que hi havia al començament del carrer Combat. A l’extrem dret hi ha la Maria Novell. Fa pocs dies que va morir el seu marit.

La Festa Major era la darrera celebració de l’estiu. I una de les coses més atractives que hi havia era l’envelat que es posava a la plaça Santa Anna i el Casal hi quedava integrat. La gent llogava palcos per poder seguir amb comoditat les sardanes, els balls, el concert…

Normalment a cada palco s’hi aplegaven gent de la mateixa família com és en aquest cas.

Hi destaca, vestida de blanc, Josefa Portella, mare del nostre estimat amic Jaume Ximenes que fa tants anys resideix a Buenos Aires. Sempre anava molt ben arreglada, era modista. Està acompanyada de diverses persones de la seva família: a l’esquerra i, al seu costat, Felipa Pla que era d’Agramunt. A la seva dreta la Mercè de “cal Ros” i la seva filla. Amb els braços creuats, Montserrat Portella, germana de Josefa. A l’altre costat de la columna Regina Llobet, filla de la Felipa i a la dreta del tot, Montserrat Prats de “cal Cua”, del carrer Nou

Entre les dues i girant el cap, la mare de la Rosa Feliu. La Rosa actualment fa de perruquera al final del carrer Major.

En primer pla podem veure l’esposa del mestre Aldabó, Maria Matiñó que havia viscut durant molts anys al carrer Travesser on hi ha les “Flors Montserrat”. Més endavant es va traslladar al carrer Major.