Durant l’any la seqüenciació de les festes acostuma a ser invariable. Sempre es va celebrant el mateix en les mateixes dates. Només és la Pasqua la que fa mirar el calendari per veure com cau…per les llunes diuen…

Per tant, per anar a beneir la palma o el palmó, el Diumenge de Rams, cal tenir present la data. És un dia que els menuts acostumen a estrenar roba però, segons el temps que fa, a vegades es veuen una mica disfressats. Roba ja de primavera coberta amb alguna peça d’hivern.

Podeu gaudir amb aquestes dues fotografies que, com la majoria d’època, ens donen una segona informació segons el lloc on estan fetes.

Una monada de nen, el Josep M. Riera Riera, feliç amb el seu palmó petitó com ell. No sé on està feta aquesta foto però, a part de la rajola típica de les voreres, a l’esquerra, es veuen unes portes de fusta que es plegaven durant el dia. Feien la funció que tenen avui les reixes de metall. A la nit es tancaven per protegir les cases. Com podeu veure les portes d’entrada als habitatges eren ben fràgils: fusta i vidre.

Montserrat Peropadre Estela, a l’esquerra, acompanya els seus fills: el petit, Tomàs i el gran, Joaquim. De cognom Vaguer Peropadre. Rafel Vaguer, marit i pare, era paleta i tenia cura del cementiri. Aquesta feina la va heredar el seu fill gran i fins que es va jubilar sempre hi va treballar.

La seva amiga, Salat, també amb els seus fills: el petit de nom Josep M. i el gran, Antoni, ambdós de cognom Alexandre. El seu marit i pare era pintor.

Van ben tapats, encara amb els abrics d’hivern. El dia no devia ser massa primaveral.

Fixeu-vos en les portes que hi ha al final del carrer Major. Són els baixos de la casa Codina. Avui es veu canviat del tot. Hi ha la botiga Sol Major.

Aquesta festa sí que sempre és fixa al calendari. És tracta de Sant Isidre. Ara ja fa anys que només es veuen tractors però en aquells temps eren els animals els que venien amb els pagesos a celebrar la diada del seu patró.

L’home de l’esquerra és el Romblo Gavaldà, pare de l’Obduli. Sempre m’havia preguntat d’on havien tret aquests noms tan atípcs els dos homes d’aquesta família que vivien a la Barbacana.

Els dos nens són el Josep M. Riera i la seva germana, Paquita, acompanyats del seu oncle.

Tot i ser al mes de maig encara es representa La Passió, coneguda aleshores amb el nom de “Cristo, Misterio de Pasión”. Podeu veure el rètol penjat de la balconada del Casal. En aquests anys encara no s’havia construït el Gran Teatre i les representacions es feien a la sala de cinema del Casal.

Diada de Corpus, la festa més important de l’any.

D’esquerra a dreta: les germanes Dolors i Misteri Rivera Raich i M. Dolors Vila assisteixen a la processó vestides d’angelets. L’home que es veu a mà dreta sembla el matalasser Rovira que tenia la seva tenda i habitatge al carrer Major.

Nens de Primera Comunió que participen a la processó de Corpus. Es veuen les enramades tocant a les cases i les catifes al terra del carrer.

D’esquerra a dreta: Josep Figueres, vidu de Roser Montiu, la jove que anava en bicicleta en el post anterior. Carbonell, Moscoso, Josep Puig Torres, de mariner blanc, no identificat el que va al seu darrere, Lluís Puig, també de mariner però amb un vestit fosc i dos nens més no identificats.

Com podeu veure per celebrar la Primera Comunió hi havia molta imaginació pel que fa al vestuari.

Sant Cristòfol es celebra el 10 de juliol i, en el seu temps, era una festa extraordinària i molt participada. Encara avui, la part religiosa segueix ben reexida.

La Vespa era un mitjà de transport ple d’encant. Una jove parella formada per Lola Pellicé i el seu marit, Josep Calafell, van a beneir el seu vehicle que, per cert, porten molt ben guarnit.