El dia 1 de novembre, Diada de Tots Sants, s’ha presentat, un any més, amb un sol radiant.

El cementiri també, un any més, feia molt goig. Ben cuidat i molt ben ajardinat representa una alegria per la vista passejar-hi tot i visitant l’indret on hi tenim els nostres éssers estimats.

A l’entrada, diferents floristeries ofereixen el servei de venda de flors. És d’agrair, ja que molta gent pot aprofitar per fer la compra allà mateix i no li cal portar res, especialment, si ve de fóra,

El que he dit respecte a l’ajardinament i estètica del cementeri queda ben reflexat en aquestes imatges.

Cal recordar que fa tres anys es va endegar una iniciativa molt exitosa: l’Exposició de fotografies i documents sobre el cementiri. La temàtica d’aquest any gira al voltant del monument que es va aixecar en honor dels alfonsins caiguts en la lluita contra els carlins. Aquesta pedra és tot el que resta d’aquest monument i roman en aquest espai per recordar-ho.

Seguint pel passadís central…

…i ja ens trobem els plafons on hi ha les fotografies i els documents.

Com en les dues anteriors edicions el comissari de la mostra ha estat Ramon Mª Razquin i el muntatge ha anat a càrrec de Mª Rosa Villarroya i Carme Bonet.

Detall d’una tomba…

…que aquí podeu veure al complet. S’hi passa tot i fent camí cap a la zona habilitada per escoltar les interpretacions musicals.

Resulta molt agradable poder fer una parada i escoltar els nostres músics. Aquest nen acaba el seu torn. Toca uns instrument de vent.

Passem ara a la corda amb acompanyament de piano.

Serenor, concentració, treball, interès…és el que ens transmet l’esguard d’aquest jove músic.

En primer pla un arbre amb història.

Contrast.

De camí cap a la sortida podem fer una ullada a aquesta interessant col·lecció de làpides antigues que permanentment resten exposades en aquest mur.

Un panteó.

El comiat que sigui amb flors, ja que la vista n’ha gaudit durant tot el recorregut, tant pel que fa a les ornamentals com les posades pel record.