Estem al segle XV en una època i en una regió, la Transilvània,  on els costums i els codis de justícia avalaven càstigs corporals molt cruels. En aquest temps Vlad Tepes, príncep de la Valàquia i senyor feudal dels Càrpats va ser conegut per la sang que va vessar i per la crueltat amb que ho va fer.

Aquest home sanguinari i sàdic feia els seus àpats mentre, al seu costat, ordenava empalar a tort i adret els seus enemics i a altres que no ho eren. Entre mos i mos, anava gaudint amb l’espectacle dels empalats que, enmig d’udols desesperats, espasmes de dolor i desangnant-se lentament durant un parell de dies i a vegades fins i tot tres, feien un llarg i terrible camí cap a la mort.

És per aquest motiu que l’escriptor Brad Stoker va associar Vlad Tapes, l’Empalador amb el personatge del comte Dràcula, un vampir que necessitava sang i tractava les seves víctimes sense pietat. I va emplaçar el seu habitatge al castell de Bran situat en un paratge bellíssim, que també pot ser inquietant, enmig del boscatge dels Càrpats i a la regió de la Transilvània que des d’aleshores el món sencer coneix.

Donarem un tomb per aquest castell que està molt ben conservat ja que s’hi va fer una restauració important per habilitar-lo com a residència d’estiueig de la família reial rumana. Segons com t’el miris pot ser ben amable però  també sinistre.

L’arbre genealògic de Vlad Tepes l’Empalador.

Com podeu veure és un castell especial, no s’assembla al típic dels contes, amb molts racons i diferents alçades. No és estrany que qui va escriure la història de Dràcula el tries com a habitatge d’aquest ésser de ficció, copiat d’un altre que va ser ben real.

L’Empalador de la Transilvània…

.. i unes històries que, en fer-se de nit, encara esborronen més…

El proper post explicarà tot el que fa referència als empalaments i al Bosc dels empalats.