Poder donar un tomb per diferents indrets de Barcelona va ser un plaer ja que l’ambient que es va veure i que es va viure no es tornarà a repetir.

La gent de la Segarra estàvem al tram 4 o sigui al començament de la pota de la V situada a la Diagonal per tant per anar al centre ens anava perfecte agafar el metro, la línea 4, la verda. Vaig baixar a la plaça Espanya i l‘ambient era del tot festiu. Aquestes imatges corresponen a l‘avinguda Maria Cristina.

A Caixa Forum hi havia l’exposició del Sorolla i vaig aprofitar per anar a visitar-la. Estava plena de gent que, tot i esperant la cita de la tarda, també havien tingut la mateixa idea.

Com podeu veure, la samarreta vermella ofereix un bonic contrast amb aquesta gran fotografia del pintor en blanc i negre. Una exposició fantàstica de la que faré un post i recomano visitar.

Tornant al metro, en aquesta zona l’ambient seguia sent magnífic!

Baixant a la parada del Liceu topaves amb la preciosa Casa dels paraigües que presumia de Diada amb una gran senyera al  balcó que dóna el tomb a la façana.

Al Liceu “El barbero de Sevilla” l’acompanyaven les estelades.

Anar amb cadira de rodes no és cap inconvenient per afegir-se a la festa. En primer pla, aquest jove, anava fent el seu agost, en aquest cas podríem dir el setembre, venent estelades.

La samarreta amb la V va ser la més vista tant en color vermell com en groc. La dels “Pebrots” és ben explícita.

Simetria.

De les Rambles cap a la plaça del Pi passant pel carrer Cardenal Casañas la imatge d’aquests dos joves destaca enmig de l’altra gent.

A la plaça del Pi els esgrafiats d’aquestes bellíssimes façanes estan ben acompanyats.

A l’entrada de l’església gòtica de Santa Maria del Pi una estelada d’un fons llampant acompanya la de la nena tenyida amb el blau habitual.

A gent s’asseu per descansar i alguns, ja comencen a treure els entrepans per dinar.

Aquest bar de tota la vida presumeix de senyera.

Les estelades sovintengen al carrer Petritxol. Al fons, hi espia el campanar de l’església de Santa Maria del Pi, que ara està obert a tots els visitants que hi vulguin pujar. Ofereix unes vistes de Ciutat Vella fantàstiques.

Al carrer Petritxol les estelades s’enfiles cel amunt.

A l’arribar a la plaça de la Villa de Madrid la gent amb l’estelada no paren d’aturar-s’hi, passejar, mirar la zona de les excavacions arqueològiques, que fa tan goig, i seure a la gespa per fer un mos. La façana lateral de l’Ateneu ho contempla.

Al carrer Canuda, la porta d’entrada a l’Ateneu està distreta amb la desfilada contínua i ininterrumpida de vianants, que passen el matí voltant, tot i fent temps, per la seva cita amb la història.