Al crit de: NO PASSARAN ! els homes i joves volen bloquejar les dones i noies per tal de que no tirin endavant en la seva imparable marxa cap a la plaça del Fossar.
Primer cal preparar el vestuari que, per ells, sempre és blanc. Reunir-se i anar a sopar a diferents llocs de la ciutat és l’inici d’aquest ritual que es va repetint any rere any.
En aquestes properes imatges els podeu veure fent temps, tot i esperant l’hora de la trobada.
No hi falta cap detall pel que fa a la vestimenta i al complements!
Ara per darrera!
Els grups de dones i noies també van a sopar per colles.
El Casal de Cervera és el lloc que han triat per començar una nit que s’espera molt moguda.
Al crit de NO PASSARAN ! totes intenten obrir-se pas. Les Bantokades amb la seva percusió, cada cop amb un ritme més intens, no deixen d’avançar.
Les tres peoperes fotografíes són de Ramon Prats.
Alguns balcons del carrer Major estan plens de dones que, amb les mans plenes de paperets, omplen els carrers de coloraines.
El correfoc del Dijous Gras es fa gràcies a la col·laboració de molta gent. Amb la frase: Apadrina una carretilla, durant tot l’any s’ha anat fet campanya perquè es col·laborés per poder fer aquesta cremada ben lluïda.
M’agradaria saber d’on surt aquesta torxa encesa que hi ha dalt a la dreta. No aconsegueixo endevinar-ho!
El correfoc arriba a la plaça Major.
La plaça del Fossar és l’espai on té lloc l’acabament de festa del Dijous Gras. Aquesta garlanda em va recordar la forma d’un esquelet sense el crani. Això fa Aquelarre!
Elmeu amic Amadeu Pipó està deixant enllestida tota la part de la llum i el so.
Ell va fer possible que, sense vitralls, poguessim gaudir amb una vitrallada!
Jugant amb els colors dels focus, anava escampant els tons vius pel terra de la plaça, com si fossin els dels vitralls quan els hi rebota el sol.
Encara sense gent l’efecte era fantàstic!
Quan van anar arribant tota la gentada que venia de la plaça Major la del Fossar es va omplir de gom a gom. Amb una darrera actuació dels grups participants es va donar per acababa l’edició del Dijous Gras 2014.
Les dues darreres fotografies són de Ramon Prats.
Faltava només gaudir amb la música fins a altes hores de la matinada. En van tenir cura Ramon Gual i Joan Miret.
El meu agraïment a Ramon Prats haver-me cedit algunes fotografies ja que jo en aquells moments no vaig poder ser-hi.
una mica de tot arreu 