Aquests díes a Cervera, la capital de la Segarra, s’estan fent els darrers retocs per la celebració, el proper cap de setmana, de Ciutat Gegantera 2014. Un esdeveniment importantíssim qie s’espera amb il·lusió. Parlar de Solsona en aquestes vigílies és del tot adient ja que és la ciutat de Manel Caserres un gran artista i artesà geganter.
Enceto el post amb aquest monument que la ciutat de Solsona li ha dedicat i que és ben a prop d’una font, com no podia ser d’altra manera, en un indret on les fonts tenen cabdal importància.
Així com també les estelades. Solsona n’és plena. Onegen a les finestres i als balcons i formen part del paisatge urbà de la ciutat.
Arriben a la vora del Palau Episcopal tot i fent-li companyia.
El casc antic de Solsona és espectacular i està impecablement conservat. Aquest edifici magnífic acull el Consell Comarcal.
Aquesta és la famosa torre, situada al costat de l’Ajuntament, en la que pengen el ruc en la celebració de les festes de Carnaval.
Sota aquesta volta una sorpresa: un embigat de fusta i una balconada poc freqüent en aquestes contrades.
Un enyor cap a altres temps en aquest establiment que enamora.
Portalades, arcs, esglaons, velles pedres… tot això i més ens ofereix la capital del Solsonès.
Estem a la plaça de Sant Joan. Una de les places més boniques del país amb una font magnífica.
Llegiu el que s’explica aquí. El poema que Josep Mª Segarra li va dedicar és d’una sensibilitat exquisida. Està escrit a la part posterior de la font.
Aprofito aquest post per dedicar-lo als meus amics argentins que segueixen aquest blog i que són una una bona colla. Amb motiu de la visita a Catalunya d’aquesta amiga de Buenos Aires, la Marta Zanotti, poso unes fotos d’ella al costat d’aquesta meravellosa font.
I ja som a cal Cabanes. Als baixos de l’habitage hi trobareu un restaurant que, a part de la decoració molt ben resolta, hi menjareu molt bé. Aquí he fet un parell d’àpats en els que el primer plat vaig demanr canelons amb bolets. Mai ho havia tastat i va resultar deliciós.
Des de cal Cabanes mirem la plaça. Es pot menjar o prendre alguna cosa també a l’exterior.
A la paret del restaurant hi ha escrit un fragment del poema que Segarra dedicà a la plaça de Sant Joan.
Acabo tal com he començat. Un record pel mestre Manel Caserres, geganter i artista solsoní. Segur que molts dels gegants que es concentraran a Cervera aquest cap de setmana, en un moment o altre, hauran passat per les seves mans.


























Salutacions des de Argentina!
Gràcies Jaume. Per aquí eivissa estic de meravella.araparlava de vosaltres a aquestes amigues de Calella ja que hem anat a sa Caleta que és on hi havia aquell poblat fenici i que amb vosaltres també vam ser-hi. La Vanesa sembla que ja té els papers. Al·leluia!!!!!!