El divendres passat va tenir lloc una segona edició de El Maria Canals porta cua… a Cervera. Dos pianos de cua s’havien de col·locar al casc antic de Cervera perquè qui volgués pogués tocar-los. El temps no acompanyà i el que estava previst de lluir a la plaça Major, es va arrecerar dins la Col·legiata de Santa Maria. I a més estava acompanyat!

Esperàvem que els elements decoratius, que tan el van embellir en l’edició passada l’acompanyessin, però enguany només el llum li feia costat.

Sí que el marc era fantàstic però una ambientació, com la de sant Doménec, hauria estat ben adient. La vaig trobar a faltar perquè recordava la de l’anterior edició.

Un color perfecte per agafar protagonisme damunt un fons de pedra.

El negre, elegant i  brillant, amb acabats daurats, s’integra amb els colors de l’altar de la Mare de Déu de Montserrat, que vèiem al fons.

Van ser molts els alumnes dels diferents centres escolars de Cervera que van passar per Santa Maria, tot i gaudint amb la música.

Els joves de l‘Espígol venen a fer córrer els dits una estona.

Joc de colors.

L’Elena hi posa moltes ganes!

Més bellesa, en aquest cas, interna.

Jocs de circumferències. La rosassa té l’ocasió de duplicar-se i ho aprofita!

El segon piano ens espera a Sant Doménec. Aquí la posada en escena ens recorda la de l’any passat. La decoració feta amb diferents elements, especialment amb partitures musicals, dóna un plus de gràcia al conjunt que, com podeu veure té per marc les pedres d’aquesta església que s’ha recuperat com espai per acollir diferents esdeveniments.

Les imatges tenen una estètica rellevant però cal tenir en compte els detalls per aconseguir una bona armonia. Aquesta cadira posada per aguantar el micròfon trenca amb la bellesa del conjunt.

Aquesta jove tocava en solitari. Un bon moment per captar la bellesa d’aquest conjunt i gaudir amb la música.

Aquests elements decoratius embelleixen l’entorn en el que el piano n’és el protagonista.

Sense la cadira molt millor!

El turquesa del jersei ens dóna un plus de color al reflexar-se en la tapa del piano que actua de mirall. Una bonica imatge per tancar aquest post dedicat a la música.