El diumenge passat va tenir lloc la sortida que es fa cada any a la capelleta de Sant Magí.

Aquest camí, en temps de primavera, s’omplia de verds encatifats i d’ametllers que miraven cap el cel mostrant la seva espectacular florida. Aquest diumenge el terra ja estava daurat degut a que els blats rossejaven i la verdor s’havia despaçat cap al fullamen del brancatge dels ametllers que lluïen ufanosos el seu color, com qui diu, acabat d’estrenar.

Un grupet va fer el camí fins a la capelleta caminant però, la majoria, hi vam arribar amb cotxe. El temps ens va regalar un dia ben assolejat i, a estones, en cel ben blau.

La capelleta amb la imatge de Sant Magí lluïa, com sempre en aquesta data, amb les flors que, els que en tenen cura, hi posen.

Ja és hora d’esmorzar i cal passar a recollir l’entrepà abans d’asseure’s una estona tot i menjant.

Quin goig que fan els entrepans sucats amb tomàquet i preparats per posar-hi, a dins, la vianda.

Temps de relax, de conversa i de gaudir amb bona companyia!

Com cada any, les bitlles formen part d’aquesta trobada.

Difícil equilibri…

En aquesta trobada es va presentar una edició d’uns goig dedicats a Sant Magí fets especialment per la imatge venerada en la capelleta. L’autor d’aquests goig és Josep Mª Llobet i Portella.

A la part del darrera hi trobem una imatge de la capelleta acompanyada d’un text explicatiu.

Els núvols ja comencen a dibuixar formes peculiars, amb el fons blau, que els hi dóna un bon contrast.

Cal retornar cap a Cervera i desfer el camí fet.

La imatge d’aquests tres joves dóna el contrapunt humà al paisatge.

Un paisatge bellíssim en el que les roselles destaquen, vives i ufanoses, enmig d’aquest daurat que la llum intensifica.

Cal agrair als Amics de Sant Magí l’organització d’aquesta trobada anual que ens permet retrobar-nos, any rere any, en aquest indret tan ben cuidat i acollidor i que ens deixa pel record uns paisatges tan reexits mentre fem i desfem el camí.

I fins l’any que ve!