A Granyena ja tothom està acabant d’esmorzar. Una mica de descans va bé per tornar a agafar empenta i seguir fent camí.
El Franquesa, que sempre col·labora en aquests temes d’alimentació, ens mostra una de les poques arengades que queden.
De fet aquella frase de “només n’han quedat quatre” en aquest cas era ben exacta.
Ja ens posem bé la motxilla per seguir amb la Caminada.
La Nada, que fa poc que s’ha apuntat al Centre Excursionista, aplaudeix les paraules que ha dit el President.
Aquest cel tan blau ha estat un company constant durant tot el camí. Sortint de Granyena, un ventijol ben fresquet, no ha deixat que ningú passés calor.
Velles teules que cobreixen els coberts…
… i novelles roselles que puntegen de roig la verdor dels camps.
El grup ja arriba a Granyenella. El perfil de Granyena es retalla al fons.
A la vora del camí, els horts plens de canyes, estan ben cuidats per treure’n bones verdures.
La bassa entoma el color del cel i l’atrapa.
L’església de Granyenella queda dins del recorregut.
De prop hi veiem la calavera esgarrapada a la pedra d’aquesta portalada.
El campanar, amb una sola campana, aixeca la mirada enlaire tot i contemplant l’estela d’un avió que deixa rastre.
Totes les cases del poble llueixen el seu renom pintat en una rajoleta feta amb molt encant.
Altra volta l’escampall de colors serpenteja enmig de la verdor.
A la plaça Santa Anna i amb la feina enllestida…
… els grups de caminants s’acomiaden d’aquesta XXIV Caminada Popular.
Tanco el post amb la imatge del calçat que portava aquest jove que balla a la colla Jovencells. N’hi havia un parell més que, com ell, van fer la Caminada amb les espardenyes típiques catalanes. Com les que fan servir per ballar sardanes. La tradició combinada amb la joventut ens dóna aquestes sorpreses!
una mica de tot arreu 