Quan surten a fer una passejada, la gent que tenen gossos, és habitual que els acompanyin. El que no és gens habitual és que l’acompanyant sigui un colom blanc i polit. Doncs resulta que aquesta au va quedar ferida i la persona que va tenir cura de guarir-la, quan ja estava bé, la va portar als afores de la ciutat per tal de que aixequés el vol i anés a fer la seva vida.

Doncs no hi va haver res a fer. El colom volia quedar-se en adopció i se’n va sortir. S’ha convertit en un animal domèstic! Ara, quan cal fer una sortida, s’hi apunta com un més de la colla. És un cas sorprenent però ben real com podreu veure en aquestes imatges.

Excursió a Les Forques.

Sempre agrada anar a visitar aquest paratge que tots i totes quan erem petits sovintejavem. Allí sembla que el temps no hagi passat i la cova, les capelletes, els caminets per les bales, la trona…ens esperen. De lluny, els que coneixem bé l’indret, ja comencem a explicar als nouvinguts, en aquest cas nouvingudes, el que cal veure.

El sol dóna un color pujat de to a la pedra de Les Forques.

I aquí tenim el company que participa en l’excursió com un més de la colla.

Diem de pujar a la creu i ell, s’hi apunta el primer.

I des d’aquest mirador privilegiat es dedica a admirar el paisatge.

La nena hi vol tenir una conversa però ell es fa el distret.

Aleshores, ella busca com captar la seva atenció, i li ensenya la Sireneta.

I l’altra també l‘ensarrona amb la Blancaneus.

Però el colom es veu que li plau més fer una bona llambregada pels camps.

Li agrada com queda el paisatge amb aquesta mena de boirina que s’escampa per la vall.

I s’emociona albirant la primavera, que s’endevina propera, per la verdor dels camps.

La nena ha descobert la cova.

I ell també.

Les nenes, ho veiem pel l’ombra, li segueixen ensenyant les seves joguines.

Però quan cal tenir-hi conversa la bestiola aixeca el vol.

Des de la trona intenten encetar, altra volta la conversa, però ell no està per xerrar.

I torna a aixecar el vol.

Una excursió fantàstica, d’aquelles que no s’obliden, però ja es hora de tornar i tot el grup es posa en marxa.

Diem adéu, tot i fixant-nos en aquesta capelleta que algú ha decorat amb estampetes.

No tothom pot explicar haver compartit la tarda amb un convidat tan especial.

Elles sí!!!!