El poblet de Saint Rémy de Provence és preciós, com molts d’aquesta zona del sud de França. Donem un tomb pels seus carrers fent una ullada a botigues amb encant…

ç

…edificis…

…racons…

…i la plaça principal, amb la seva font.

Aquestes façanes amb colors esvanits i finestrons envellits pel pas dels anys…

…tenen un toc especial que costa de trobar en altres indrets però que en aquesta zona de França i també a Itàlia hi sovintegen.

Anem a recórrer el camí que va portar Vincent van Gogh fins a Saint Rémy per dorigir-se, travessant aquesta arcada d’arbres, a l’hospital psiquiàtric Saint Pau de Mansole.

Era el dia 8 de maig de 1889 quan va travessar aquesta porta per passar-hi uns tres mesos. No en va sortir fons al cap d‘un any.

Un any de patiments i de recaigudes greus pel que fa a la seva malaltia mental. Entrà per aquesta porta…

Pujà per aquestes escales…

…que un any després va baixar per abandonar definitivament el centre.

El dia 27 de juliol angoixat pel seu fracàs professional i pels sentiments de culpa provocats per la dependència respecte al seu germà Theo, es va disparar un tret al pit que li va provocar, al cap de dos dies, la mort.

La seva habitació.

Des d’on veia aquesta vista del jardí.

Des del lloc oposat, mirem cap a la finestra de l’espai que ocupava el dissortat pintor.

L’espígol, símbol de la Provença, el trobem en algunes de les seves obres.

El claustre.

Als jardins de l’antic centre hospitalari s’hi pot veure una exposició amn reproduccions demoltes de les obres de van Gogh. Cadascuna d’elles va acompanyada d’un cartellet on s’expliquen els detalls i el lloc on es troba.

Els seus quadres són especials i bellíssims. Una classe de bellesa que els seus contemporanis no van saber valorar.

Van haver de passar anys perquè les seves obres gaudissin de prestigi.

Alguns dels seus quadres han batut rècords pel que fa al preu que s’ha pagat per ells.

El seu autorretrat ens mostra l’esguard d’un home infelç i torturat. Els freqüents episodis, pel que fa al rebrot de la seva malaltia en aquest darrer temps de la seva vida passat a l’hospital, encara van accentuar més la seva solitut i desencís fins que la mort l’alliberà.

Pintà els girasols d’una manera meravellosa, de fet el quadre amb aquest nom és la seva obra més coneguda. A l’escultura que el simbolitza no hi podien faltar!

Va morir als 37 anys sense conéixer la gloria que un futur, que no va tenir, li havia reservat. M’encanten les seves obres!