El concurs de Sardanes revesses va tancar el darrer acte de la Festa Major del Sant Misteri.. La sardana és un ball molt diferent als altres ja que porta afegit un component matemàtic. Al començar la música cal estar atent per tal de poder endevinar el tiratge o sigui el nombre que correspon als curts i als llargs.

Les sardanes revesses són aquelles en les que els seus autors posen trampes per tal de fer més difícil endevinar aquest tiratge necessari per ballar-les tal com toca.

Si en qualsevol sardana ja és complicat trobar aquest equilibri matemàtic, pel que fa a les revesses, la cosa és molt difícil. No està a l’abast de tothom!

Mentre sona la cobla els i les revessaires estan asseguts escotant amb atenció i, quan creuen endevinar el tiratge, ho escriuen a les paperetes que entreguen als organitzadors.

Tots amb atenció i l’oïda ben oberta…

Amb els resultats d’aquestes paperetes, en les que hi ha les respostes, en sortirà el nom dels guanyadors.

Tots atents a la feina.

La geganta, des d’un racó, s’ho va mirant…

La Júlia Prat va aconseguir el primer premi en la Categoria Infantil i el Jordi Garriga en la Jovenil.

Tots amb atenció escolten a la cobla.

Un dels participants més joves.

Joan Castellà, el veterà.

Panoràmiques.

La Cobla Ciutat de Bellpuig saluda en acabar el recital de revesses. Després, com a cloenda, van tocar més sardanes. L’última va ser “La Santa Espina”

Anem a fer una parada mentre els instruments també descansen.

Un exquisida presentació de llepolies va animar  tothom a fer un mos a l’hora del descans.

Trofeus fets amb terrissa vidriada i acolorida.

Un quadern personalitzat per aquest esdeveniment.

Els trofeus preparats per ser entregats.

Ferro, fusta, tela i…les copes.

Agustí Castellà i Ossama Essarab són la nova llavor de la colla sardanista Jovencells. Una colla de la que jo guardo molts bons records ja que hi vaig ballar un temps. D’aquella època m’ha quedat, per sempre, una gran estima pel món sardanístic i un gust per escoltar i ballar sardanes.