Un cop acabada la Festa Major, el dissabte 8 de febrer a les 4 de la tarda ja van començar a despenjar els domassos. Va passar el que passa sempre amb tot,: que el desmuntar és molt més ràpid que el muntar. Penseu en el pessebre i altres coses. Cal esmerçar-se per fer-les i la feinada és grossa, en canvi per desfer-les es fa molta més via. En aquest cas, tot i que la feina i el risc d’estar penjats, deunidó, es va acabar amb molt menys temps. A mirar com ho fan! Començo amb la imatge d’aquest baldaquí de metall perquè va ser la darrera cosa que van haver de guardar. I per l’esforç que feien sembla que pesava un munt! Només es posa un cop a l’any i és per col·locar-hi el relicari que conté el trosset de Creu quan es deixa a l’altar Major. El primer domàs ja està preparat per plegar-lo. És un pas delicat i cal fer-ho amb molta cura per evitar secs i arrugues innecessàries. Contrastant amb les flors, podem veure un detall de les estovalles de l’altar amb les garlandes fetes a mà. El domàs ja és a baix! Desfer els nusos i accionar les cordes amb la corriola permet que el descens sigui ràpid. Amb cura cal treure, primer, la part de dalt que és la que va suelta. I plegar-la amb comte. Mentre altres, separen els dos semicercles per poder-los treure de la columna. Difícil que la foto quedi nítida amb el pas lleuger del que porta la meitat de l’estri cap a la sagristia per guardar-lo. El plegat del domàs es remata al terra. Cal doblegar l’espinada per tal de fer-ho el millor possible. Aquests homes els plegaven a la perfecció! No ens descuidem el tàlem, el que s’ha estrenat aquest any. Aquí es veu força bé la tela de brocat grana i daurada. Cal desmuntant els suports i plegar la roba per poder-ho guardar sense que ocupi massa lloc. Ja hi som amb les escales! Aquesta zona, amb sis columnes, resulta més complicada. Observeu com manipùlant els fils la peça va baixant, encara que necessiti una mica d’ajuda afegida. Ves per on el Josep captura un raig de sol que és la gràcia d’aquesta fotografia! Fins i tot les esquerdes no es dissimulen quan la imatge és tan propera! Una fotografia ben sosa, vaja que fa una mica de pena però que cal observar per saber el que signifiquen aquests nusos que veurem tot l’any a les columnes de Santa Maria. No sé si seguieuxen un criteri per fer-los, el que si que crec és que no es deslligaran. El Miquel fent equilibris i el domàs que ja va de cantó. Ja comença a baixar! Oi què us deia que anava ràpid? Ja està! I vinga plegar que de peces n’hi ha un munt! Aquí tenim un nou ajudant que, de la mà del seu avi, Ramon Pedrós, ja comença a formar part d’aquest ritual tan arrelat a la família. Ja vaig explicar que Pedrós des dels 12 o 13 anys que té cura de penjar i despenjar domassos. Un vailet molt valent per enfrontar-se ben sol a aquesta mena de serp vellutada, sedosa i ben ornamentada. L’últim dels 10. Per aquest any la feina ja està quasi acabada. L’armari ja està ple i les portes es tancaran. Velluts, passamaneria, folres i brodats reposaran tot un any en aquest amagatall. Als semicercles de fusta els hi tocarà fer el mateix en un racó de darrera la sagristia. Un esforç que s’ha coronat sense entrebancs bé mereix celebrar-lo: uns entrepans per refer-se… … i el cava per brindar. Han tret els domassos Mn. Gaspar, Joan Riu, Robert Alexandre, Antoni Xiclà, Josep Mas, Miquel Tarragó, Jaume Carcasona, Ramon Pedrós i el seu nét.