Un any més en aquestes contrades s’esperava l’arribada dels Reis. Pels infants no hi cap més nit en tot l’any que es pugui comparar a aquesta. I pels grans, és també una nit màgica, ja que veure els nens i nenes amb la il·lusió a flor de pell és motiu de joia.

He intentat captar imatges del trajecte que van fer Melcior, Gaspar i Baltasar per diferents carrers de Cervera fins arribar a la plaça Major. He intentat que fossin unes fotografies una mica diferents, mirant d’una manera especial algunes de les coses que cal veure amb uns altres ulls, unes prespectives inusuals amb un encant nou…Espero haver-ho aconseguit, si més no la voluntat de fer-ho, hi ha sigut.

Per la llargada de tot plegat he repartit el reportatge en tres posts. Cadascun d’ells acabarà amb els protagonistes d’aquests nit: els nostres infants.

Entrem  ja a la Cavalcada de Reis 2014.

Baltasar, el Rei Negre, sempre ha estat el que desperta més admiració i el que rep més cartes. No sé sap quin és el motiu però així és.

Les torxes enceses, amb la flama onejant, donen un plus de misteri a la comitiva. El record que tinc més present dels Reis de la meva infància és precisament la visió de les torxes, que, veient-les de lluny, ja et deixaven el cor glaçat de tanta emoció pel que havia de venir. El que venia, en aquells temps, estava a anys llum del que és ara la Cavalcada però, recordo que veure aquells cavalls pels carrers de la ciutat, em deixava ben impressionada.

L’estrella encén tot l’embalum de paquets donant-los-hi d’una llum màgica. Al llarg del camí s’anirà trobant amb les seves companyes que es destaquen damunt de les estelades.

L’Estel marca el camí amb la seva intensa llum blanca. Aquí es disposa a passar per davant la Universitat.

Els fanals de la façana del savi edifici de cap manera poden competir amb la llum enlluernadora de l’Estel.

L’Estel travessa per davant la Universitat tot fitant-la de punta a punta.

El focus que espategava directament a la cara dels Reis amb la intenció de que tots els veièssim bé feia que, en captar la imatge, en alguns moments l’excés de llum fes nosa. En el cas del Rei Blanc ens el deixava més blanc del que tocava.

La Universitat llueix, ben il·luminada d’una punta a l’altra, destacant-se al seu davant la carrossa del Rei Ros.

Ja arriben els Reis a la plaça Major! El cotxe que va al davant s’obre camí seguit dels primers patges.

Aquests patges fan una parada, ja que els hi toca treballar. Faran servir l’escala per arribar als balcons i deixar els regals als grans i als infants que veuen, bocabadats, com s’hi enfilen.

El Campanar, que no se’n perd ni una, ja espia per veure com va l’ “operació escala”.

Els patges pugen. Primer l’un, després l’altre…

El Campanar sembla que s’hagi fet petit i, com un infant entremaliat, mira com els regals van arribant al balcó.

Aquesta fotografia per mi és una de les millors d’aquesta màgica nit. Simbolitza la imatge que, quan erem petits i ja posats dins el llit, en sentir algun soroll,  imaginàvem. Era exactament aquesta escena la que sabíem que estava succeint: l’escala al balcó i els patges pujant i deixant els regals .

Amb la feina feta cal começar a baixar…

… i recollir l’escala per anar a portar il·lusió a una altra llar…

…per tal de que els somnis de tots els infants es compleixin en aquesta nit de Reis.

A coll i bé dels pares tots esperen veure els Reis d’Orient.

Hi havia molts nouvinguts a la plaça. Els infants, amb la il·lusió posada al damunt com un vestit de festa, i els pares sabent que aquesta il·lusió serà també pels seus fills una realitat. La solidaritat, el compartir, el que els regals arribin a tots sembla que avui és possible. Em vaig recordar d’una que me’n va passar fa anys. Una família del Senegal  estaven a la plaça per veure els Reis i, com que els coneixia de l’escola, hi vaig fer petar la xerrada. Vaig descobrir que la mare, i per extensió la resta, estava convençuda que els tres Reis aquella nit deixarien joguines a casa seva. Cames ajudeu-me! Vam haver d’anar a comprar, amb els de casa, unes quantes coses per aquells infants ja que sinó encara ara estarien esperant la visita de ses Màgiques Majestats. Avui això ja no passa doncs, sortosament, des de les entitats adients es té cura de tenir-ho sota control.

Aquest infant es posiciona, amb l’ajuda del seu pare,  per veure bé els Reis d’Orient que estan a punt de sortir al balcó de la Paeria.

L’Ot, ben cofat amb un gorro-barretina que li dóna in encant especial, està escoltant amb molta atenció el que diu el Rei Blanc.

Ho ha entés tot tan bé que es gira amb una cara de satisfacció com dient-nos: Heu sentit tot el que ha dit el Rei?. Pel que es veu li han agradat del tot les paraules de Melcior.

Al post de demà veurem com l’Estel porta els Reis a la plaça Major i com  fan l’entrada triunfal.

El fet de que algunes fotografies, especialment les dels nens i nenes, surtin un pèl borroses és degut a que no estaven quiets ni de causalitat, que de fet és el que toca. Són testimonials, que és el que compta.