L’estelada va tenir un protagonisme total en aquesta Via Catalana. El seu simbolisme, el color, el moviment, la manera de portar-la o de customitzar-la… tot plegat va donar-li una força visual que queda reflexada en aquestes imatges on la trobareu com a element cohesionador.

Amb el Guillem de Cervera.

Amb el Brau de Torà.

Amb el Gegantó i amb la Dolors que s’hi embolicava!

La Magdalena, la portava a l’esquena posada com un pitet al revés.

La Cuca Vermella feia equilibris per aguantar-la dreta.

Els de quatre potes també la lluïen! Aquest gosset…

…i aquest gossàs.

En aquestes properes imatges podem veure com l’estelada s’adapta al vestuari. Aquí donant un toc de color a unes espardenyes…

El Ramon fa doblet: li embelleix la gorra i li tapa la motxilla.

El Josep, experimentat muntanyenc, no podia portar-la d’altra manera que com a impermeable. Protegint motxilla i el que calgui.

Funcionant com a minifaldilla en aquesta noia…

…o com a “pareo” en aquests dos joves.

Altra volta, com a faldilla, posada amb molta gràcia.

Aquest jove aposta pel “total look estelada”, fent-la servir de vestit.

I aquesta jove tan eixerida, discretament, se la posa com a mocador de coll.

Molt coquetona, aquesta noieta tan guapa, la deixa caure una mica de cantó amb molta gràcia, com si fos una capeta.

També es pot portar com a vel, emmarcant la cara.

Després d’haver vist la imaginació que tothom hi posa en posar-se l’estelada s’acaba el post amb una altra manera de fer-la servir:

Marcant territori. Penjada a una olivera, acull un grup de participants a la Via.

Marcant territori i potenciant una bona fotografia aèria.

He descobert que sí que surto en una imatge de la Via Catalana. És en aquesta que es veu la meva ombra mentre tiro la fotografia. Val més això que res!