Si en reunim un parell ja es té colla. I a mesura que s’hi va afegint gent la colla s’eixampla. Doncs és el que veureu avui ja que en la Via Catalana totes les combinacions van ser possibles. Podreu veure com es comença una colla només amb dos components i es va augmentant fins arribar a un grup de més de deu. Aleshores ja deixem de comptar! Som-hi!

. Una colla de dos, una nena i un nen. És allò que diu el títol: amb un parell ja fem colla.

Dues pre-adolescents han collat i s’ho passen d’allò tan bé. Collar en llenguatge col·loquial vol dir sortir junts, anar plegats…

Dos joves ja fan colla tot compartint espai i companyia.

Dues eixerides que collen cada dia.

I passem a la colla de tres. Tres nenes.

Tres nens.

Tres adolescents.

I tres de Cervera, enjogassats, collant amb la nostra Cuca vermella.

I tres de colla, fent-la petar.

Un més i s’arriba a quatre. Una colla de jovenetes pel davant…

… i una colla de quatre estelades pel darrera.

Quatre a la colla que posa ben riallera.

I cinc la colla familiar amb qui vaig compartir la Via Catalana donat-los-hi la mà.

Sis a la colla d’amics.

La colla de set que en porta un d’accidentat en cadira de rodes

Un composició molt aconseguida – mireu que ben disposades estan les estelades- en la colla que arriben a vuit.

Vuit en aquesta colla que s’ha de  mirar bé. Just on veieu el pal i cap a la dreta, comença la gent de la Segarra.

Nou de colla en un grup familiar i dues que s’hi han afegit.

I quan passa de deu la colla, ja deixem de comptar…

I amb aquesta colla ja va bé tancar!