La crida és “Arriba a Sant Magí com puguis” i per tant, la gran quantitat de gent que hi va fer cap al matí del dia 15, hi va arribar de diferents maneres.

La nit del 14 el grup que anàven a peu es van aplegar a la placeta, tot i preparant-se per la sortida, que va ser a dos quarts d’una, ja entrat al dia 15.

Aquí els teniu ja a punt de començar a fer la caminada cap a Sant Magí de la Brufaganya.

Poc abans de dos quarts de sis ja tornava a estar a la placeta de Sant Magí fent la foto del grup de fondistes que, dins l’activitat “Arriba a Sant Magí com puguis” es disposaven a fer el desplaçament tot corrent.

Com que els anàvem seguint amb el cotxe per l’avituallament, encara de nit, vam trobar el grup avançat de ciclistes que es van endinsar en la foscor.

Ja a l’albada la boira acompanyava i, tot i passant a la vora dels molins, espantaven una mica enmig d’un paisatge que semblava tardorenc.

No semblava que estessim a l’equador del mes d’agost. El dia més aviat ens recordava els paisatges que sovintegen al nord d’Espanya.

Les ruïnes, de més a prop, oferien un mantell de verd que les cobria amb ganes d’empassar-se-les…

La boira ja anava minvant quan van arribar els fondistes tot i fent una parada per prendre alguna cosa.

Els de la BTT avancen per la carretera tot i apropant-se a la zona del bosc…

Els fondistes s’hi barregen i, tots plegats, s’enfilaran per la muntanya. Observeu en vermell, una de les marques que senyalitzava el camí.

Amunt que això no és res!

Sí que és, ja que la pujada s’enfila cada vegada més…

Prepareu-vos perquè ara ve la bona!

Amunt, amunt i amunt…

Aquesta parella va ser l’única que hi va anar amb quad.

I pel que fa a aquest jove, que va sortir molt tard però va fer-hi cap a l’hora, ens van dir que portava ales als peus… Demà seguirem amb ell i amb l’arribada a Sant Magí.