Aquest poble segarrenc se’ns presenta arraïmat, enfilant-se turó amunt, buscant la protecció del magnífic castell que s’aixeca, altiu i vigilant, tot i recordant-nos que aquesta terra que, durant tants anys havia estat zona fronterera amb l’ocupació serraïma, necessitava espais de defensa i aixopluc pels seus habitants. Aquesta era la misió dels castells que sovintegen en aquesta zona i, que són un recordatori de fets històrics, que han deixat la seva petjada per mitjà d’aquestes construccions fetes amb pedra.

El poble de Malgrat, ple d’encant i perfectament arranjat ha celebrat, un any més, la seva Festa Major. Aquest dia carrers i places s’omplen de rialles, de música, de gent endiumenjada, de jocs i viandes per tal de celebrar la festa com cal. Carrers costeruts porten els visitants al cor del llogaret, a la plaça, on la taula parada i la flaire del menjar cuit a la brasa, obre la gana de tots que, aplegats sota les més que centenàries pedres de la fortalesa, es disposen a fer el sopar de germanor acompanyats de la marinada, una visitant que cap any, tot i que no hi és convidada, mai hi falta.

Entrem a donar un tomb per Malgrat començant per l’església que ens rebia amb una senyera que l’embellia.

L’elegància de la pedra resaltada amb el verd de la vegetació acull la retolació d’aquest espai, feta amb tan encert.

La pedra element constant en les edificacions, les dignifica. Segueix barrejant-se amb el verd i el blau en una bella harmonia de colors.

El sol de tarda dóna a les fotografies una llum especial que fa escampar una calidesa daurada a la pedra, tot i encenent-li la tonalitat.

Les antigues eines del camp queden com a elements decoratius davant els habitatges.

Aquestes eines s’aprofiten per donar-los-hi un nou ús. Aquest curro estriat s’ha posat com a suport de l’altar.

Un dscobriment sorprenent. Aquest antic forn comunal s’ha restaurat i el poden veure integrat dins la zona dels lavabos. Amb molta dignitat comparteix aquest espai que s’ha arranjat amb gust.

Les parets del castell, superfícies amb pocs elements decoratius i mancades d`’obertures, tal com toca per assolir una bona defensa, observen els camps de la Segarra amb uns ulls savis i experimentats.

Alguna finestra amb un emmarcat elegant s’obre emmig de la pedra. Tal volta encara s’hi pot veure l’ombra fugisera d’alguna princesa que s’acomiada del seu cavaller…

Nosaltres ens acomiadem també, ja entrada la nit, d’aquest poble amb encant, amb la imatge de l’església bellament il·luminada. La que la fotografia no ha aconseguit captar la realitat.

Demà anirem de Festa Major i podreu gaudir amb una de les postes de sol més escpectaculars de l’estiu que ens va regalar el capvespre d’aquesta diada.