M’atreviria a dir que Venècia és una de les més maques del món. Potser fins i tot la millor sempre que es pugui visitar en temps de sol i cels blaus ja que la pluja i la boirina la fa trista i amb un aire de decadència malaltís.

En aquest post podreu veure un picoteig d’imatges. En tinc altres en preparació, que organitzaré tal com toca, perquè pugueu gaudir bé de la bellesa d’aquesta única i especial ciutat que no s’assembla amb cap altra.

El pont de Rialto, pedra feta meravella. El més antic, més emblemàtic i més espectacular que va d’una banda a l’altra del Gran Canal.

Aquest Gran Canal és l’avinguda més important de la ciutat. La més transitada i més coneguda.

El mític Palau Ducal és una edificació bellíssima.

Aquí podeu veure una imatge de la petita illa San Giorgio Maggiore, amb l’església dedicada a aquest sant, i que omple el paisatge que es veu des de la piazzeta de San Marcos.

Una vista que es comença a tapar quan aquest inmens creuer apareix a l’horitzó.

Aquí us poder adonar de la grandària de l’embarcació que amb el seu embalum tapa tota la illa.

Ja ha passat aquest desgavell que desmanega la bellesa de la visió de la Llacuna i arriba el sol de tarda que embelleix el fons.

Les edificacions són molt espectaculars. Navegant pel Gran Canal la seva bellesa es contempla d’allò tan bé.

Els petits canals que es distribueixen per l’interior de la ciutat són llocs plens d’encant.

Venècia sota els darrers raigs de sol…

I Venècia sempre a punt pel Carnaval, la seva festa més important.