una mica de tot arreu

Salvador i Jaume Botines L’enterrament (12)

I així va anar la tragèdia. En començar la guerra civil, Cervera va quedar sota el domini dels que anomenaven “rojos”. Ells ja havien anat a la casa dels Botines a fer alguns registres i la família estava esverada. Els dos germans van intentar fugir cap a la banda de Barcelona i el pare va romandre amagat durant tota la guerra als afores de Cervera. Imagineu-vos el patiment de la mare. Tres anys amb l’ai al cor perquè no descobrissin el marit i pel que fa als fill, desconeixo si va saber de la seva mort de seguida o va haver d’esperar que s’acabés la guerra.

Salvador i Jaume van ser detinguts i els van assassinar a sang freda a Barcelona.

Esborrona pensar en aquests terribles fets i els dolor que van causar. Era igual que fossin d’un bàndol o de l’altre perquè als llocs on hi havia els nacionals feien el mateix amb la gent que no era de la seva corda. I el dolor de les famílies era el mateix a ambues bandes.

No hi ha res pitjor que una guerra civil perquè, especialment als llocs més petits, s’hi barrejaven altres qüestions personals a més de les ideològiques. Això és el que m’havien explicat els de casa meva.

El meu pare, que havia anat al mateix col·legi que ells i que devia tenir unes inquietuts més o menys semblants, li va tocar de passar la guerra amb força confortabilitat. Feia de forner a València i no va tenir cap mena de trasbals. Només recordava, ja al final, quan tornava a casa, un bombardeig a l’estació de València del que li va quedar fixada una imatge que no se li va esborrar: la d’un home al que la metralla va partir en dos i que, sense la meitat del cos, les cames van fer quatre o cinc pases…De terrror!!!

Llegiu aquesta llista perquè trasbalsa veure que, quasi tots els morts, eren civis. El de cal Civit, de cal Pedrós, de l’antic estanc Gasol, els Trullols que no en van tenir prou amb el pare i hi van afegir el fill...

26-2 - selec

El recordatori. !9 i 21 anys!!!!!

28-2-2 - selec

Poesia escrita per Emili Rabell, molt conegut en la seva època a Cervera.

29 - doc

Aquesta és la notícia que va sortir a La Mañana i que poso abans de les fotografies perquè informa de com va anar l’acte de l’enterrament.

33-1-2 - doc

Aquí podeu veure l’anunci dels funerals.

1939_06_21 - La Vanguardia - LVG19390621-008-

Aquest del mig, tan jove encara, és el pare del Salvador i el Jaume. Se’l veu allunyat de tothom, acompanyat del seu propi dolor.

27-1 - selec

Un dels ferètres. El fet de portar al damunt la bandera d’Espanya és purament casual. Si els haguessin assassinat els nacionals, com van fer amb molts altres joves, no s’hagués sabut ni on els havien enterrat. Com que els nacionals van ser els guanyadors així va ser. Coses de les guerres!!!!

28-1 - selec

Aquí podeu veure l’entrada de la sastreria Botines. Es veu que els dos ferètres van estar exposats a dins i tot l’nterior estava ple de crespons negres: llargues teles que, visualment, reforçaven encara més la tragèdia de la família, el amics i la gent del poble.

Es veu que a l’enterrament hi va haver moltíssima gent i que la desfilada pels de la ciutat es va fer amb un silenci impressionant que encara colpia més els sentiment dels cerverins i cerverines.

La meva mare, aleshores devia ser una jove de 18 i, d’aquest fet, li va quedar un record inesborrable. Ella sempre m’ho havia explicat i podria dir que és una mica en homenatge a la seva memòria, sempre tan perfecta i clara, que em va animar a tirar endavant el projecte d’aquesta exposició que es va presentar l’any passat i que ara us ha quedat explicada en aquest conjunt de posts.

27-2 - selec

Esperem que mai més la guerra arribi a les nostres llars i ens hem de doldre de tots els que avui, al món, no viuen en pau.

Acollim els refugiats ja que aquests joves, si haguessin pogut passar la frontera, també haurien estat refugiats i l’ajuda que podien rebre hauria sigut del tot valuosa i els hi hauria permés salvar la vida.

Ningú marxa de casa seva per ganes i, els que veiem avui recorrent un país i un altre amb tant dolor, són gent com nosaltres que han tingut la mala sort de trobar-se enmig d’un conflicte bèlic.

SALVADOR i JAUME, amics dels amics, col·laboradors en tot el de Cervera, fills estimats, constructors del Poll del cel… el vostre vol cap el més enllà va ser massa d’hora. Éreu tan joves!!!!!!! 

La història del breu, però intens pas per la vida, d’aquests dos joves ha quedat reflectida en aquest blog per a consulta i record dels que estimen els fets de la gent de casa nostra.

Una vegada més, recordo que hem de donar les gràcies a la família Botines per la cessió de la majoria de les fotografies que heu pogut veure i al Ramon Mª Razquin per l’excel·lent treball de recerca que ha fet.

1

1992 - Martirologi de la Federaciói de Joves Cristians de Catalunya - pàg 398

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: