Amb aquest segon post queda per tancat aquest detallista reportatge en blanc i negre de l‘Exposició efímera.

La colxa que podeu veure en les dues primeres imatges d’aquest post va ser la joia de l’exposició. Era tan impressionant el treball emprat en fer-la que tothom la va admirar, mirar i remirar. També cal dir que, en cap de les fotografies que se li havien fet en color, es podien copsar les filigranes i la gran quantitat de tècniques diferents que s’havien utilitzat per elaborar-la. Penseu que, en principi, era una gran tela que, a mesura que s’anava treballant i treient fils, cada cop minvava més el teixit  mentre s’anava aconseguint aquest efecte tan vistós ple de buits.

Aquesta cortina amb molts anys al seu darrera també ha quedat molt bé en fotografiar-la en blanc i negre. Pel que fa a les imatges en color, podeu comparar-la amb la de la publicació Segarra. No es mostra tan subtil i delicada ja que el vellut granate que li feia de fons, al natural quedava perfecte, però al captar la imatge, no tant.

Detall d’aquesta cortina que va cedir Gemma Calderó.

Detall de l’espectacular i grandíssim tapete teixit amb agulles de fer mitja que va cedir Marta Alsina. En podeu veure una petita part en aquesta imatge.

I en aquesta un tros més complet. Fixeu-vos com de bé es veu el treball amb aquest contrast entre el blanc i el negre.

Detall d’un joc de taula que cedí Montse Pont. Estava embellit amb punta de frivolité feta per una de les germanes Vilalta, “les Vilaltetes”.

Al fons el veu el tapete i, en primer pla, un joc de taula embellit amb unes peces molt amples fetes amb la tècnica del frivolité. Cedit per Francisca Balcells.

El mateix joc de més a prop.

Gemma Calderó porta aquest tapete exquisidament treballat amb la tècnica anomenada Richelieu.

Una part de l’exposició va ser presentada al fons de l’Auditori. Feia molt goig! En primer pla podeu veure un altre treball fet amb ganxet per Margarita Llobet.

Aquí vist de més a prop.

A les capses del fons hi ha uns exquisids jocs de llit fets amb punt de creu per Tresina Capdevila que també va cedir un fantàstic joc de taula fet amb la tècnica anomenada “lagartera”.

Pilar Porredon és la propietària d’aquestes estovalles de combregar. Han quedat tan ben fotografiades que sembla que puguis tocar els relleus de tan reals que es veuen.

Dues estovalles de combregar cedides per “cal Puig” de Talavera. Brodades damunt de tul eren unes autèntiques obres d’art, especialment aquesta primera.

Mª Carme Carcasona presentà també peces treballades amb fil negre. Fetes amb els boixets i el coixí.

Aquest rellotge embellit amb punta feta amb ganxet, cedit per Remei Ninot i, aquest joc de taula fet per Josefina Graells quan anava a l’escola, tancaven l’exposició.