El dia 14 de setembre vaig anar a Cardona per tal de participar en alguns dels actes organitzats en motiu de la celebració de la Festa Major.
Havia sentit parlar del Corre de bou. D’entrada, la sorpresa de veure una plaça de braus muntada al bell mig de la plaça Major, va ser una sorpresa important. I més, veure una costrucció feta a la mida tan vinculada amb l’art del “toreo”, envoltada d’estelades.
En aquest post farem un tomb per aquesta peculiar construcció així com també podreu conéixer alguns trets característics d’aquesta ciutat del Bages dominada pel perfil del seu magnífic castell.
En aquestes primeres imatges podeu veure com està disposada aquesta construcció de fusta, feta a mida, i que cada any es munta al davant de l’Ajuntament.
Els seients són de fusta i, força incòmodes, com vaig poder comprovar en contemplar l’espectacle del Corredebou.
La ciutat celebrava la seva Festa Major i les senyeres i estelades lluïen a les finestres i balcons.
L’Aliga de Cardona és portada cap a l’església per assistir a l’ofici de Festa Major.
El grup de portants ho fa amb molta solemnitat. La seva manera de caminar dóna molta vistositat al pas de la comitiva.
Les autoritats, amb el tradicional mocador que porta tothom en aquesta festa, entren a l’església.
Els responsables de preparar la Tronada ja s’hi posen. Amb l’ajuda d’un embut van repartint la pòlvora pel terra.
Els petards els col·loquen l’un força proper a l’altre de manera que, quan ho encenen, el soroll és molt fort, potenciat per l’espai on es realitza que queda una mica tancat. L’encesa s’acostuma a fer a l’hora que, dins l’església, té lloc la consagració. El soroll que s’escolta s’endevina ben intens, però a l’estar tothom a l’interior del temple, queda apaivagat.
Va ser bellíssima l’actuació de l’Àliga ballant a l’nterior del temple.
Més de 50 músics van tenir cura d’interpretar la música del ball amb una composició musical molt emocionant. Em va encantar!
En aquesta església disposen d’uns velluts grana brodats amb daurats que embelleixen les parets de l’altar Major.
La Mare de Déu del Patrocini és la patrona de Cardona. Aquí la vèiem d’esquena, ja que la giren per tal de que els fidels puguin veure-la frontalment al pujar al cambril.
Fa poc temps que va ser restaurada pels serveis de la Generalitat. és una magnífica imatge del segle XIV procedent del sud de França. La gent de Cardona li té molta devoció.
El tret més característic d’aquesta ciutat que va aguantar fins el darrer moment l’avanç de les tropes del nefast Felip V, és el castell.
Un castell que mereix moltes més explicacions. Avui només destacaré alguns dels seus trets més rellevants.
Exterior de l’església romànica de Sant Vicenç. El seu interior és una meravella.
La famosa i espectacular Torre de la Minyona del segle XI de 15 metres d’alçada i un diàmetre de 10 metres crida l’atenció per la seva forma ben peculiar.
Cardona va ser molt coneguda per les seves mines de sal i, tot i que avui resten tancades, encara el seu nom es vincula a aquest mineral. Es pot visitar un interessant Museu dedicat a la sal.
Cardona va caure el dia 18 de setembre de 1914 a mans de les tropes borbòniques, sent el darrer reducte català conquerit. Amb aquest racó amagat i amb restes del famós “blauet” català amb que es pintaven les façanes queda tancat aquest post que continuarà demà amb una explicació detallada i fotografiada del curiós i peculiar espectacle del Corre de bou.
