El Casal és per mi un lloc entranyable tant pel que fa a la Cafeteria com per altres dependències, especialment pel teatre en el que, des de fa tants anys, gaudíem veient pel·lícules. Dissortadamebnt ja fa un temps que va tancar les seves portes i, els que som cinèfils, enyorem les tardes de diumenge o, les nits de divendres i dissabte, en les que compartíem programació.

L’altre dia vaig tenir una sorpresa molt agradable quan vaig entrar al vestíbul per visitar l’exposició de Bonsais que presentava Francisco Domínguez, “Paco”. Resulta que hi  havia passat el pintor i havia deixat transformat l’espai. Es va apostar per fer un treball amb un resultat força impactant. Jugant amb alguns dels tons de les rajoles ceràmiques de tota la vida, les parets van quedar banyades amb diferents tonalitats de blaus amb un resultat sorprenent que, personalment, em va agradar molt.

Aquest lloc és el que va escollir Paco com a espai expositiu per mostrar la seva magnífica col·lecció de bonsais. Durant els dies de ls Festa Major la va tenir oberta al públic i ara, aprofito aquest blog, per tal de que pogueu veure en el post d’avui el material que va presentar. Agraeixo que m’hagi passat les seves fotografies ja que jo, aquesta Festa Major, amb la responsabilitat d’altres exposicions vaig anar fatal de temps.

Paco és un expert en el cultiu de bonsais, aquest mini arbrets que tan goig fan i que ocupen poc lloc. Esperem comptar amb ell algun dia perquè ens expliqui l’art de tenir-ne cura.

A les portes de l’entrada els cartells anuncien l’exposició.

Damunt unes taules llargues folrades amb roba negra, els bonsais feien molt goig.

Com podeu veure, fins i tot les oliveres es minimitzen i, tot i així, fan olives.

I la pomera, també s’espavila en donar pomes…

Aquest tronc amb aquesta forma tan peculiar cridava l’atenció.

Tanco el post amb la imatge s’aquest arbre que ré una estètica molt reexida mostrant un equilibri i unes formes que li donen bellesa. Tot un art això de cultivar Bonsais!