Dissabte passat un grup de cerverins/es vam anar a passar el dia a Cervera del Maestre. Més tard s’hi van afegir el Diables Carranquers que van actuar a la festa de la tarda i fins i tot s’hi van quedar a dormir.
Ja fa un temps que amb aquest poble de la província de Castelló hi tenim un contacte ben cordial. Sembla ser que el van fundar cerverins que havien arribat fins aquelles terres en motiu de participar en les batalles de l’època i que van fer, pel que vam poder veure, un assentament que, en algunes coses, recorda la nostra Cervera.
Cervera del Maestre està situat a poc més de 10 quilòmetres del mar i el castell es troba al capdamunt d’un cim de 316 metres.
Les vistes són molt boniques i el paisatge es contempla és força verd.
Les terrasses de les cases, abocades cap a l’exterior del poble, gaudeixen d’unes vistes fantàstiques.
Ens van fer una visita guiada molt completa al Molí de l’Oli que està completament restaurat. Es feia servir a principis del segle passat.
El que crida més l’atenció és la sala de les Premses. Aquesta momumental peça del segle XVII té més de 12 metres de llarg i pesa 4000 quilos. Pot arribar a fer una pressió de quasi 15.000 quilos.
Aquestes dues imatges són només una mostra de tot aquest espai. Va ser una visita molt completa i interessant.
El castell domina el poble i, com a curiositat, cal explicar que les muralles estan restaurades però que, en exhaurir-se el pressupost, quan a la vila hi ha una festa tenen preparades unes capses de cartró que estan al lloc dels merlets i així donen l’acabat que originalment tenia aquesta muralla. De lluny, és impossible veure-ho si no t’ho expliquen. Després ho veureu de més a prop. A la nit hi fan focs artificials i, com que el conjunt està molt ben il·luminat el perfil sembla del tot autèntic.
Donant un tomb pel poble ja ens adonem del ben cuidat que està tot. Les façanes de les cases, tant si són més antigues com de nova construcció, fan molt goig.
El nom dels carrers hi és posat amb peces de ceràmica, escrit en castellà i valencià. El números de les cases també estan fets amb molt gust.
Una de les coses que crida molt l’atenció és la decoració dels balcons que la fan amb rajoletes de colors.
El jardins públics i els embelliments privats estan molt ben cuidats. Tot fa molt goig!
Al ser dies de festes les banderes que omplen la ciutat encara afegeixen un plus d’atractiu a aquests carrers.
Aquí podeu veure l’Ajuntament. Aquesta bandera és la que hi ha als balcons i a les finestres dels habitatges. Són totes iguals, només canvia el tamany. Tot plegat fa que quedi la decoració molt elegant i unificada. Aquí es nota que cuiden els detalls al màxim.
Aquest blauet, tan típic a Catalunya, aquí també el fan servir molt en decoració.
Tornem a veure façanes pintades amb blauet que amb el pas dels anys s’ha aigualit però en quedava un blau molt elegant…
Un altra de blava blau, aquí ja més rebaixat el to…
Les façanes de pedra conviuen amb altres amb acabat de pintura.
Una de les coses que crida molt l’atenció és la gran quantitat que hi ha de persianes al nivell de les obertures que donen al carrer. No sé ben bé si són per les mosques, la calor o ambdues coses…
Amb un ordre i una previsió total, tenint en compte que a la nit serveixen sopar a 600 persones, els recipients per coure la carn ja els tenen preparats des de primera hora i la llenya que han de fer servir, apilonada al costat.
Les taules, mireu-les bé, que ja les voldríem tenir nosaltres així, (recordeu com són d’antigues, velles i feixugues les que fem servir a casa nostra), ja estan disposades per acollir visitants i gent del poble.
Demà seguiré fent la visita en aquest poble que tan bé ens va acollir i del que guardem un fantàstic record de tot…excepte de la calor infernal que vam passar. L’any passat el Paer en cap i altres Paers hi van anar per primera vegada i, de cap manera, van trobar aquesta climatologia tan infernal.
