Aquesta casa que es troba a Buenos Aires és l’habitatge de la família d’una jove, la Cecília, amb arrels molt cerverines. És la filla del Jaume Ximenes i la néta de la Josefa Falip, una impecable modista cerverina que ja fa uns quants anys ens deixà. La seva casa, encara es conserva com quan ella hi vivia, i està situada al carrer Ferran el Catòlic.
La Cecília té “el toc”. Aquella manera de fer i sentir que els artistes porten dins la seva ànima. Un toc que trobem en els petits i els grans detalls i que, a la seva llar es reflexa en una decoració personalíssima i molt original. Una manera de posar les coses diferent i especial. La majoria d’estris, pintures… els ha creat ella o els ha reinterpretat. Altres com les portes, algunes finestres, els mobles…tot ha estat recuperat d’habitatges enderrocats i que s’han incorporat a la casa.
Mirant aquestes fotografies podreu fer un tastet d’algunes coses que he triat, de les moltes que es troben, en els diferents espais d’aquesta entranyable llar.
Pintures...
…composicions sorprenents i de fort contrast. Observeu les galetes que comercialitza Pastisseria Agustí.
Les fulles d’una planta, per obra i gràcia d’un treball ben imaginatiu, s’han convertit en caps d’aus…
El toc d’elements representatius catalans no hi falta. El porró, acompanyat d’uns grans de raïm, ens recorda una manera de beure el vi molt de casa nostra.
Quadres personalíssims…
…que sorprenen combinats amb el classicisme d’un sofà folrat amb cretones.
Més pintures…
Una garlanda de paper omple de color aquest racó.
Una petita escultura, dóna suport a collarets i polseres ben originals.
La zona de la cuina espia al mirall…
Espais oberts, poca cosa tancada en armaris, objectes a l’abast de la mà…
Aquest toc de color, que banya tota l’escala, resulta molt atractiu…
El ciment de l’escala pintat de taronja, el terra d’una fusta que m’encanta i no he vist en cap altre lloc, un antic escriptori de roure americà, una cadira d’uns quants anys enrere tapissada amb una tela gris-blavosa…tot està ple de racons sorprenents i amb molt encant.
Fusta, ferro, rajoles de fang, tot un joc de materials i colors que, aplegats, formen un tot. Hi destaca aquesta escombra tan poc urbana.
Peces antigues recuperades…
… com aquesta finestra que m’encanta!
La sobrietat d’aquesta porta de fusta fosca contrasta amb el color viu d’aquesta pilota gegant.
La Maria, una pre-adolescent que també porta a la sang el seu gust per objectes insòlits i originals.
Però que no oblida, com totes les noietes de la seva edat, els Justin Bieber i companyia.
El seu racó, amb la taula de treball customitzada amb colors vius, que donen alegria al conjunt.
L’Emilia, que va camí de ser una it-girl, sorprén, a la seva edat ( fa poc va fer 10 anys ), per tot el parament que té preparat per embellir-se.
I et quedes de pedra quan espies el seu vestidor i et trobes amb una colecció de roba molt ben classificada i abundantíssima. El que deia, com l’armari d’una celebrity.
La Cecília somriu davant una preciosa taula antiga que, un cop estirada, acull els invitats a les moltes celebracions que es fan en aquesta llar.
Gent de casa i gent de fóra.
Ha estat una satisfacció, una vegada més, donar un tomb per l’habitatge d’aquesta estimada família que sempre té els braços oberts per rebre’ns.
En acomiadar-nos, al jardí i enmig de l’heura, t’assetja un lleó… Coses d’artista, coses de Cecília.
