Aquesta activitat havia estat programada per dia 13 de juny. Es va haver d’anular pel mal temps. Aquell dia, festa de Sant Antòni de Pàdua havíem programat una visita guiada a l’església de Sant Francesc, on es venera la imatge d’aquest sant i, atés que allí hi havia un grup de gent que esperava, vam decidir fer aquesta visita però no la caminada, ni el sopar i la ballada de sardanes a Sant Pere el Gros.
Com podeu veure en aquest cartell es va reprogramar un altre cop esperant que hi hagués més sort. I així va ser perquè vam tenir un capvespre i una nit per recordar.
Una cinquantena de persones ens vam reunir per fer aquesta activitat. Un grup hi va anar caminant i la majoria hi va arribar amb cotxe.
Dels que hi vam anar caminant uns quants van fer la via curta i la resta la més llarga.
El sol de tarda donava unes tonalitats fantàstiques a la pedra de les edificacions i…
… al paisatge.
A l’arribar a Sant Pere vam estar sopant tot i gaudint amb la magnífica posta de sol.
La lluna ja espiava…
A mesura que s’anava enfosquint, cada cop resaltva més i lluïa quasi plena. El dia exacte de la seva plenitud era l’endemà.
Fins aquí arriba el meu reportatge. Les properes fotografies que veureu són de Ramon Aldomà, un gran fotògraf i un bon amic. Vam tenir sort de poder comptar amb la seva assistència i ell, amb el seu trípode i la seva màquina, en regala aquestes precioses imatges per tal de que en poguem gaudir. Gràcies Ramon!!
L’esglesiola romànica de Sant Pere el Gros, del segle XI, fent-la petar amb la lluna plena. Aquests dos ja porten molts anys trobant-se!!!
La màgia d’aquesta imatge ve donada amb la presència dels sardanistes que, tot i ballant, amb el moviment, sembla que siguin essers quasi invisibles…
La muralla de Cervera feia molt goig i donava un plus de llum i claror a la nit. Es contemplava el color intens del reflexe de la llum damunt les pedres degut a que en aquesta banda no hi ha gens de contaminació lumínica i, així pot lluir magnífica.
Un escampall de fanalets amb el punt de llum d’unes espelmes omplien el terra, tot i marcant la zona on es van ballar les sardanes.
Aquest espai amb petits punts de llum es situava al centre d’in triangle en el que els vèrtexs eren, per una part la muralla il·luminada, per l’altra la lluna penjada a la volta del cel i per la tercera, la rotonda de Sant Pere.
Un espai fantàstic per veure i viure una nit màgica!
