Tot i que no vaig poder-hi estar molta estona per un problema d’agenda no volia deixar de visitar aquest espai màgic, en el que els infants gaudeixen alhora que aprenen.
Un any més, ja és la quarta edició, s’ha celebrat aquest esdeveniment entranyable: Un dia del conte. Per anar-lo vivint i veient res millor que fer-ho acompanyat d’algun infant i això és el que vaig fer.
Abans de fer el recorregut llegiu aquest cartell que és important per poder ajudar a tirar endavant aquest projecte.
Un gegantó amb cara d’espavilat, el Piteu, que m’han dit que va ser el protagonista del conte que van explicar al matí, veu passar la mainada des d’una paradeta de contes.
Cal mirar ben amunt tot i estirant el cap per poder veure sencer en Piteus!
Pels més grans, uns dibuixos servien per inspirar-se, a l’hora d’escriure-hi una frase al costat.
La zona dedicada als nadons crida l’atenció pel confort que ofereix i, encara que ja no es tingui edat, venen ganes de posar-s’hi.
Els paperets, en aquest cas ben grans, són un reclam que no es pot deixar de banda. A més, el vent que rebufava a primera hora de la tarda, els feia voleiar amb ganes.
Mira on van a parar els paperets! Què bonic que hi fan al voltant d’aquests dibuixos!
En aquestes imatges podreu veure uns quants dels dibuixos gegants que els nens i nenes havien fet al matí i que ara estaven relligats en format llibre.
Aquí dibuix i autor.
I aquí també.
No trobem el nostre dibuix! Cal buscar bé en un altre llibre que segur sortirà!
I tant si ha sortit! Posant contentes davant el treball que havien fet al matí.
I explicant el que significaven les ratlles i els colors. Quanta imaginació!
Les parades plenes de contes no hi faltaven.
L’Agnès Pla i la Marga Codina presentaven els seus treballs en diferents formats, tècniques i textures.
No cal dir que el Secret del pou ja el tenim i caldrà llegir-lo bé i saber-lo explicar. Aquest conte forma part de la col·lecció “Guissona, històries de conte”.
Els geganters de Cervera presentaven un taller amb el nom de Porta un gegant. Però la peça pesava una mica i hi ha qui encara no té edat per portar-la.
Però si que té edat i curiositat per posar-li el dit a la boca per saber si mossega. Aquest nen és ben simpàtic i rialler i no fa por de que t’enganxi amb les dents.
Quin gust seguir un pallasso sense que et vegi! Aquestes coses i moltes més són les vivències que dona Un dia de conte!
Demà acabaré aquest post amb un altre conjunt d’imatges dedicades al Dia del conte i aprofitaré per posar-ne alguna d’alguna altra edició atès que els moments de més afluència i dels espectacles no vaig poder ser-hi.
