Aquest és el segon post dedicat al retaule del Paranimf de la Universitat. Vaig tancar el d’ahir amb unes imatges de la Immaculada i l’enceto amb unes altres que també formen part del grup escultòric del que ella n’és la protagonista. Pbserveu el moviment de la roba dels seu vestit i la mitja lluna que trepitja amb el peu.

Un peu que aquí podeu veure amb tot detall.

D’angelets n’hi ha una munió. El de la imatge ens mostra el seu perfil…

… i aquest altre la densitat de la seva cabellera.

Els portadors de torres treballades amb cura son molt elegants.

I les torres que aguanten estan plenes de detalls fets amb molta cura.

Fins hi tot hi ha una imatge de la Verge.

Els elements vegetals també tenen protagonisme pel que fa a la ornamentació del retaule.

Els trobem barrejats amb representacions d’animals.

A continuació, podreu veure tot un seguit d’esguards d’animalons que són ben especials. Unes cares per prendre’n model, en el cas de que s’hagués de crear alguna figura nova del bestiari popular, com es va fer am la Tarasca de Cervera.

Aquest, que és el bessó dels anteriors, havia perdut la cara.

Des d’aquesta alçada, les imatges dels quatre evangelistes, especialment aquesta que quedava més propera, es veien espectaculars.

Un cop he baixat de l’embestida m’adono que encar faltava un bon tros per arribar a la part alta del retaule on, segons el restaurador, hi havia quantitat de curiositats per admirar.

Dóno les gràcies a Ramon Pijuan per haver estat tan amable amb les seves explicacions i el felicito per la bona feina que ha fet restaurant aquesta meravella que ara, amb la nova il·luminació, lluirà més que mai.