una mica de tot arreu

El Paral·lel (1894-1939) Barcelona i l’espectacle de la modernitat

Si aneu a Barcelona aquest cap de setmana, reserveu-vos una estona per anar a veure l’exposició: El Paral.lel (1894-1939) Barcelona i l’espectacle de la modernitat.

S’exposa al CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona), al carrer Montalegre, 5 i, aquest diumenge 24, serà el darrer dia que tindrà les portes obertes al públic.

L’avinguda Paral·lel va ser l’eix de la vida nocturna i bohèmia de la Barcelona de principis del segle XX i va ser el regne dels anomenats “genères menors”, espectacles de vocació clarament popular i en els que la música freqüentment és protagonista.

La  mostra, impecable, com acostumen a ser totes les exposicions del CCCB, gestionat fins fa ben poc i al llarg de molts anys per Josep Ramoneda, fill de Cervera, explica com i per què sorgeix una nova àrea d’espectacles a la ciutat de Barcelona, comparable al Montmartre de París o al Broadway de Nova York.

És una exposició del tot recomanable. El visitant se sent transportat en uns altres temps on hi trobarà una barreja de situacions i de sensacions del que va ser el Paral·lel: modernitat, espai de transgressió, espectacle, joc, oci, teatres, cafès, vida al carrer, Casas, Picasso, Nonell, Opisso, experimentació, creació popular, brutícia, diversió, espectacle, prostitució, nous gèneres musicals, cuplet, sarsuela, music-hall, termomètre polític i social, immigració, identitat proletària, llibertat, creixement urbanístic…

Tot i entrant a l’exposició i, per mitjà d’una pantalla gegant per on passen imatges amb una cadència especial, el visitant ja se sent com si es trobés emmig  d’aquest Paral·lel que tant va marcar la vida de Barcelona a començaments del segle passat.

Si algú vol gaudir de l’exposició Explosió! El llegat de Jackson Pollock pot aprofitar aquest cap de setmana ja que també tanca les seves portes el dia 24. Unes noves formes desplaçaven l’art convencional després de la II Guerra Mundial i aquest nou art -happenings, perfomance i conceptualisme- va sorgir d’aquesta nova manera d’acostar-se a la pintura. No recomanable per qui no estigui una mica avesat al tema.

Fundació Joan Miró. Parc de Montjuïc. Barcelona.

cccb 1

cccb 2

cccb 3

cccb 4

cccb 5

cccb 6

cccb 7

Visitar el CCCB sempre és un plaer. L’edifici de l’antiga Casa de Caritat llueïx magnífic amb l’afegida construcció de vidre, en la que hi podem veure reflexat el paisatge de l’entorn.

RETALLADA POSTAL

PARALEL 2 RETALLADA BONA

TÍTOL  del proper POST – nº 6- Seguim les petjades del romànic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: